En una societat democràtica la comunicació dels avanços científics ha de tenir gran rellevància perquè els ciutadans puguin disposar de la informació que els permeti prendre decisions. Assistim a una revolució tecnològica dels sistemes de comunicació de masses on està a l'abast de qualsevol disposar de plataformes informatives ràpides i eficaces. Sovint es barregen informacions científiques amb espectacles on és més important la tècnica de comunicació que els continguts. Ens preguntem qui ha d'i qui pot ser l'actor de la comunicació científica? quins criteris informatius s'han de seguir? Es presentaran diferents experiències pròpies de comunicació científica.

Marcians construint piràmides a Egipte? Jupiterians tallant lloses sepulcrals a Amèrica central? Venusians donant forma a enormes escultures en illes remotes? Per a moltes persones, una idea absurda val més que mil proves. La ciència, per sort, creu en el contrari, i si bé és capaç de trobar bacteris en cadàvers egipcis de fa milers d'anys, no ha pogut trobar ni un sol rastre que no avali que tots els grans monuments de l'antiguitat van ser obra d'éssers humans idèntics a nosaltres, usant la tecnologia pròpia de la seva època i context sociocultural i natural.

La quimiofòbia és una aversió o prejudici contra les substàncies químiques o tot el que soni a química en general. Els avanços de la química han fet de la nostra societat un lloc més segur, més desenvolupat i amb una major esperança de vida. Un dia sense química seria un dia sense aigua potable, sense aliments, sense electricitat, sense transport, sense vacunes o sense medicines..., i així fins a arribar a centenars o milers d'aplicacions beneficioses. Però també les substàncies químiques poden ser causants de malalties, accidents industrials o perjudicis per al medi ambient. Quins són els orígens d'aquesta quimiofòbia? Està justificada aquesta aversió a les substàncies químiques? Què podem fer per combatre-la?

Sectes 2.0: L'origen emocional de la malaltia "és un repàs a la creació i difusió de les més letals sectes amagades darrere l'aparença de pseudoterapia que han passat pel nostre país durant els últims 30 anys i segueixen, a dia d'avui, ocasionant cada dia un major nombre de víctimes i infiltrant, a força de guanyar adeptes, en institucions com ara universitats, hospitals o fins i tot Col·legis Mèdics. en la ponència es descriuran les característiques i perjudicis d'aquests moviments impunes fins a la data, i la profunditat i extensió de la seva difusió descontrolada.

Des de fa gairebé setanta anys, els éssers humans hem anat veient com s'ha anat afermant en les normes internacionals el nostre dret personal a gaudir dels avanços del progrés científic si aquest és el nostre desig, especialment en temes relacionats amb la salut. El treball per passar de la protecció teòrica a la *exigibilidad a qualsevol país per part de les persones serà ardu, però ja està iniciat. Molts estats, sens dubte, no poden garantir-ho de manera realment universal i uns altres semblen no estar realment molt interessats a facilitar aquest accés.

Avui sabem que l'envelliment de les nostres cèl·lules és font de malaltia. Quan nostres cèl·lules són joves hi ha absència de malaltia, mentre que a mesura que es divideixen es produeixen una sèrie de processos moleculars que causen l'envelliment. La velocitat a la qual cada individu envelleix és la combinació de determinants genètics i hàbits de vida. L'envelliment molecular i cel·lular provoca tot tipus de malalties, de manera que si volem disminuir o retardar la seva aparició hem d'atacar aquest procés.

Finalment, es tancarà el curs exposant les conclusions a les quals s'ha arribat en ell i donant les gràcies als nostres patrocinadors així com als assistents.